"Posa't les piles" Dra Montserrat
Tinc 35 anys, el meu naixement va ser una mica accidentat (aquesta és una història que no ve al cas ara) caótic, inesperat, avançat i tota una aventura pels qui la van compartir amb mí.
No van faltar els ingredients típics i tòpics d'una tragicomèdia (per començar, la concepció ja va ser per llogar-hi cadires...o així tinc entès) o sigui, que no s'esperava menys pel naixement, perque, com venía dient vaig nèixer fa 35 anys i la película va tenir un final feliç.
El cas, com un cabàs, és que els metges no donàven "un duro" per la meva supervivència, fins i tot van dir als meus pares que no busquessin nom i claro, nosaltres (la meva família i jo) vam deixar-hi la pell en portar la contrària, i deixar a aquells que no hi confiàven, amb un pam de nas!
Total, que aquest bloc és el principi d'una història que ve de lluny, una relació d'amor/odi amb la comunitat mèdica, un estira i arronsa amb la vida i alhora una elegía a la salut (en majúscules) i el benestar (con alevosía y premeditación) i als que, per aquelles coses de la vida, som i serem imperfectes.
Vinga, ànim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada