"Yo cambio, la gente cambia, el mundo cambia, todo cambia y tú, ¿vas a quedarte ahí mirando?"

dilluns, 2 d’abril del 2012

Hibiscus


"Posa't les piles" Dra Montserrat

Tinc 35 anys, el meu naixement va ser una mica accidentat (aquesta és una història que no ve al cas ara) caótic, inesperat, avançat i tota una aventura pels qui la van compartir amb mí.

No van faltar els ingredients típics i tòpics d'una tragicomèdia (per començar, la concepció ja va ser per llogar-hi cadires...o així tinc entès) o sigui, que no s'esperava menys pel naixement, perque, com venía dient vaig nèixer fa 35 anys i la película va tenir un final feliç.

El cas, com un cabàs, és que els metges no donàven "un duro" per la meva supervivència, fins i tot van dir als meus pares que no busquessin nom i claro, nosaltres (la meva família i jo) vam deixar-hi la pell en portar la contrària, i deixar a aquells que no hi confiàven, amb un pam de nas!



Total, que aquest bloc és el principi d'una història que ve de lluny, una relació d'amor/odi amb la comunitat mèdica, un estira i arronsa amb la vida i alhora una elegía a la salut (en majúscules) i el benestar (con alevosía y premeditación) i als que, per aquelles coses de la vida, som i serem imperfectes.

Vinga, ànim!

Quien canta sus males espanta!

Vuestra afectísima,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada